Qui ha fet els meus teixits?

Aquest any la campanya de Fashion Revolution ha sumat a la pregunta de “qui ha fet la meva roba?” la pregunta de “qui ha fet la meva tela”.

La Fashion Revolution, entre moltes d’altres organitzacions, ha estat demanant una major transparència i rendició de comptes a tota la indústria de la moda en l’àmbit mundial d’ençà que el 2013 s’enfonsés l’edifici de Rana Plaza a Bangladesh matant a més de mil treballadores de la confecció.

Tanmateix, aquest any s’està donant especial importància a la manca de transparència en el primer nivell de fabricació on milions de persones de tot el món treballen per produir i processar les fibres i teixits que vestim i des de Texans del Clima hem volgut compartir aquesta reflexió que no deixa de posar la vista en el que es el cicle de producció tèxtil i la necessitat de canviar-lo.

Tot i que les marques i els minoristes no tenen el mateix nivell d’influència en els
proveïdors més profunds de la cadena de subministrament com tenen els fabricants de primer nivell, aquests proveïdors de nivell inferior són igual de fonamentals per a l’èxit de les marques. Sense fibres i teixits, fabricats per les instal·lacions i la gent en la part més primària de la cadena, les marques no tindrien roba per vendre.
Decisions preses per les marques durant la fase de disseny i desenvolupament del producte, com ara la qualitat, el color, preu, temps d’execució i comandes d’última hora: tenen impactes en les condicions de treball a cada nivell del subministrament
fins a la matèria primera.
Tot i les creixents crítiques a les xarxes socials, la majoria de marques de roba
confien en auditories per identificar possibles violacions dels drets humans que es poden donar a les fàbriques on es fabriquen els seus productes. Però poques marques realitzen auditories o fan esforços per controlar les condicions laborals en aspectes que van més al fons de la cadena de subministrament. El Fashion Transparency Index afirma que només el 40% de les 250 principals marques del món diuen realitzar auditories al primer nivell de la cadena i que quan ho fan subcontractistes en lloc de processar les instal·lacions o fàbriques tèxtils en funcionament a l’origen de la cadena.
Aquest fet és motiu de preocupació perquè l’explotació tendeix a prosperar en aquells espais on no hi ha visibilitat o on no arriben les auditories.
Una investigació realitzada el 2013 per BSR i Sedex van identificar que l’explotació laboral i els riscos ambientals augmenten quan més a l’origen de la cadena anem.
Van trobar que a dos o tres nivells dels proveïdors finals, les auditories independents identificaven fins a un 27% més de problemes crítics que en el primer nivell.

A més, en molts països, és habitual que en la confecció i en el tèxtil en general els treballadors tenen una ocupació de tipus informal o des de casa, el que significa que ho fan de forma invisible i no reconeguts per la legislació, amb el que encara tenen menys poder per exigir qualitat en les seves condicions del seu treball.

Per concloure aquest article, ens agradaria comentar, que tota aquesta precarietat va lligada al model hiperconsumista afavorit per la fast fashion. Unes marques de moda hiper competitives en quan a preus, posen molta pressió a la baixa sobre els proveïdors i
sovint els porta a l’explotació laboral i ambiental .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: